La Lombardia a l’è la rejon d’Italia cont el numer pussee volt de bar (27.679 a dexember 2015). E per i bar la vendita de cafè a l’è el cirœl dei so afari. La maqina per far el cafè espress a l’è staita inventada e brevetada a Turin ind el 1884 de l’Angelo Moriondo. Ind el 1885 pœ l’invenzion a l’è staita rejistrada internazionalment a Paris. Ind el 1901 el tecneg milanes Luis Bezera l’ha perfezionad la maqina. Ma a l’è stait domà el Desideri Pavoni qe l’ha scomençad la soa produzion in seri (vuna a’l dì) ind via Parini a Milan, despœ qe l’heva crompad el brevet ind el 1905.
Un’oltra manera de prontar el cafè a l’è cont la Moka, una cafetera inventada de l’Alfons Bialet ind el 1933 ind la provinça del Verbanio Cusio Ossola. La Moka l’è un prodot de dissegn industrial famos in tut el mond, present anca a la Trienal de Milan e a’l MOMA de New York. La consist ind una cafetera de metall de meter sul fœg. L’aqua, qe a l’è ind la part bassa de l’arnes, la se scolda e quand la taca a buir la vegn su, la passa a travers de la polver e la permet l’estrazion del cafè. El preparad a l’è ruzad su ind la part volta de la cafetera, indovè al vegn pront per vesser voiad ind la tazina.
La pianta del cafè a l’è nativa de l’Afrega tropegal (Etiopia e Sudan), del Madagascar e dei isole circostante. A’l dì d’incœ l’è coltivada in plussee de 70 Paes, soratut ind i rejon equatoriai dei Amerege, de l’Asia sud-oriental, de l’India e de l’Afrega. I do qualitaa de cafè plussee drovade i enn l’arabega e la robusta. Quand qe i fruits i enn maruds, i se regœien, se lavoren e se sugen. I gandolits sec del fruit se tosten a temperadure diferente a segonda del savor qe se vœl otegnir e se maxnen. Adess la polver otegnuda l’è pronta per sposar-s cont l’aqua squas buienta e diventar vuna dei bevande plussee cognossude a’l mond.
Dei studi recents hann descovert i efets positiv qe el cafè al g’ha su la nostra salud. Per esempi, al vuta tants students e lavorador a star dessedads e lugiv e, grazia a la cafeina, a vesser fisegament e mentalment produtiv. De soraplu, par qe el cafè al vuta a sbassar el ris’c de mort, per via qe al contegn dei polifenoi qe g’hann dei efets antiossidants e preventiv de malatie ligade a l’etaa (cardiopatie, obesitaa, diabet, ecc.). Ma, a l’istess temp, la cafeina la pœ cambiar el fonzionament de certe medexine e la pœ crear dei complicazion a quei qe i enn a ris’c de arest cardieg. Allora a l’è bell pensar qe bever el cafè al faga ben, ma tegnem a ment de far-l cont moderazion.
#Lombard Language UNESCO ISO 639-3lmo
Join the Conversation